Diàlegs amb l’aigua del Ter

2025

FER VIDA ALS MARGES
Bòlit – Centre d’Art Contemporani de Girona. Bòlit mentor 2025.

Instal·lació escultòrica, ceràmica, fotografia i dibuix.

Si hom observa un riu amb atenció podrà potser copsar el lligam incalculable del fluir de l’aigua amb el tot que l’envolta. L’aigua pregona la vida: està present en tots els organismes vius, fecunda la terra i els cels i, en el seu córrer per la crosta terrestre, connecta la vida entre ella. D’alguna manera la cultura de l’aigua – de cultus: cultivar, cuidar i honrar – ha marcat la nostra cosmovisió com a essers humans; i encara que en la voràgine actual sembla que hem oblidat el lligam, l’aigua segueix murmurant-se inseparable del nostre viure.

El projecte Diàlegs amb l’aigua del Ter recull el treball realitzat amb els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Carles Rahola en un seguit de sessions setmanals d’octubre a març. Amb la Lidia, l’Aisha, la Lara, la Carla, la Mailén, la Tanit, l’Aaron, la Carla, en Marwan, la Saray, l’Aitana, la Nerea, la Sheila, en Víctor, l’Eric, l’Aina, la Berta M., en Carlos, la Berta P., la Daniela, la Gisela, la Mireia, l’Emma R., l’Eloi, l’Adriana, l’Emma Ru. i l’Omar; i la professora Isabel Roura, hem intentat afinar l’orella a l’eco de veus que emanen de l’aigua del Ter, sota la premissa que aprendre a escoltar un territori és també aprendre a estimar-lo.

Juntes ens hem preguntat: si l’aigua del Ter parlés, quina història ens explicaria?

L’exposició que es presenta és una aproximació a la memòria de les aigües del Ter, una temptativa a la memòria d’un territori i a les formes de construcció identitaria i cultural del mateix. Hem desenterrat històries en els records dels nostres avis i àvies, mares, pares i veïnes; i ens hem qüestionat diferents models de relació amb les aigües del riu: el riu com a recurs, el riu com a ecosistema, el riu com a eix social i econòmic o, la sacralitat del riu. Amb la intenció d’assajar noves formes de relacionar-nos amb el riu; per anar construint, a poc a poc, el lèxic de l’exposició que presentem a través d’imatges, textos, objectes i accions simbòliques que ens han posat en diàleg amb l’aigua del Ter.

Com el riu, els alumnes i jo iniciem les sessions a la font, concretament a través de la llegenda de l’origen i naixement del riu Ter, documentada l’any 1936 per Joan Amades, i que diu així:

Segons la llegenda, un estiu molt sec, un vell va trucar a la porta d’una cabana de pastor per demanar aigua. El pastor, en comptes de guardar-se-la per a ell, tot i que bona falta li feia, n’hi va donar de bon grat, encara que havia hagut d’anar-la a buscar molt lluny. En recompensa a aquest acte altruista, el nouvingut li va donar un càntir d’aigua inexhaurible. Un dia, el pastor va perdre el càntir enmig d’una tartera i, com que no ha deixat mai de rajar, vet aquí l’origen de les fonts on neix el Ter.

Resseguint l’imaginari de la llegenda hem elaborat els nostres propis recipients d’aigua inesgotable: càntirs, olles, tasses i gerres d’aigua, fetes amb ceràmica de pasta vermella, engalba blanc i esmalt, són les protagonistes d’una sèrie d’accions simbòliques de relacions amb les aigües del Ter. Com reinterpretar el gest generós i l’imparable naixement de l’aigua? Què implica custodiar les aigües del riu? Com ens transforma un riu?

Aquestes accions s’han dut a terme en el context de la llera del riu Ter en el seu pas per Girona i Salt i, específicament, en el tram més proper a l’Institut Carles Rahola.

Les accions de diàleg amb el Ter interpel·len el propi sentit de pertinença amb les aigües del riu. Són un gest per retornar l’aigua al riu, i en altres ocasions, un homenatge a l’abundància i la regeneració de les aigües. Ens permeten redescobrir el cicle de l’aigua, honrar la memòria dels nostres avis i desenterrar històries quotidianes amb el riu. També són rastres, hàbits i camins d’aigua. I tot amb la finalitat d’observar el riu com un territori del comú, trenant correspondències cícliques entre la història, el present, el visible i l’intangible.

Comissaria Glòria Polls.

Agraïments a Jordina Diaz, Roser Arimany i Emma Casadevall.

Fotografies de Carles Palacios – Bòlit.