Observo el buit i descobreixo la condició de qualsevol forma, l’origen de tota vida: la matriu de la terra sostenint la possibilitat de ser. És en la fosca res de la nit que albiro el naixement del dia.

El buit esdevé forma i es torna a dissoldre, generant un ritme, un cicle d’inici i retorn: la consecució de l’ombra i la llum, del cel i la terra, de la matèria i lo subtil mantenen el pols d’un viatge circular.

Faig homenatge a la vida quan descobreixo la bellesa en l’ombra que coexisteix, en la pausa abans de l’acció o en el reflex de l’aigua tranquil·la.