ONA TREPAT RUBIROLA
Títol: «Diàleg amb tres savis»
Lloc: poble vell de Gósol
Instal·lació realitzada amb l’ajuda i el suport de Gabor Bouman Casas.

«Diàleg de tres savis» es formalitza rememorant el que Ramon Llull escrivia al segle XIII a «El llibre del gentil e dels tres savis»,1 on jueus, cristians i musulmans compartien una terra que tots consideraven seva. Aquest problema cabdal al llarg de gran part de la nostra història sembla avui més actual que mai.

En un moment on la terra (o els recursos) està disputada per les potències occidentals i la desunió, les desigualtats i l’autoritarisme estan a l’ordre del dia, i les paraules d’aquest filòsof mallorquí contribueixen a
elaborar una nova comprensió de germanor i respecte mutu a través del diàleg interreligiós i intercultural. Un dels seus principis era la correlació ontològica entre veritat i bondat, saviesa i amor: afirmava que una cosa
no es pot tenir sense l’altra. Dit d’una altra manera, la veritat no pot ser sense bondat.

La terra —la pedra— conté la memòria històrica des de l’inici dels temps. «Diàleg dels tres savis» són tres megàlits de pedra seca del lloc en cohesió amb el paratge del poble vell de Gósol. Aquí, la pedra ens fa
de guia per a la recuperació de la fe, indispensable per a l’acte de la trobada, per al diàleg. En paraules de Raimon Panikkar, «el veritable diàleg ens allibera de la fragmentació humana, […] és la recerca comuna
de la finalitat humana i la cooperació a l’acompliment del destí mateix de l’univers”.2 El do del diàleg autèntic és el que ens permet sortir de nosaltres mateixos i confiar en l’altre: entrar en el misteri que és la vida i
prendre-hi part.

1. Llull, Ramon (2015). «El llibre del gentil e dels tres savis». Edició crítica
d’Antoni Bonner. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
2. Panikkar, Raimon (2014). «Diàleg intercultural i interreligiós». Barcelona: Edició Milena Carrara – Ed. Fragmenta.

Ona Trepat Rubirola és artista plàstica i docent, viu i treballa al Pla de l’Estany. El seu treball artístic es caracteritza per estar vinculat amb els
procediments artesanals i de teixit amb fibres vegetals per cercar una determinada forma de comprendre i significar la vida. Sempre en estreta
relació amb la matèria, amb la constant de connectar allò que aparentment està desconnectat, recordant una visió interrelacionada entre cultura i naturalesa. De vocació autodidacta, s’ha format en tècniques i mètodes de cistelleria, teixit i construcció tradicional. Actualment, és professora associada a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on també ha estat graduada. Col·labora amb altres iniciatives, universitats i organitzacions vinculades a la docència artística i l’art per al desenvolupament personal i social.