Diàleg amb tres savis es formalitza rememorant el que Ramon Llull escrivia al S.XIII en El llibre del gentil e dels tres savis¹, on jueus, cristians i musulmans compartien una terra que tots consideraven seva. Aquest problema cabdal al llarg de gran part de la nostra història sembla avui de més actualitat que mai. En un moment on la terra (o els recursos) està disputada per les potències Occidentals i la desunió, les desigualtats i l’autoritarisme estan a l’ordre del dia, les paraules d’aquest filòsof mallorquí contribueixen a elaborar una nova comprensió de germanor i respecte mutu a través del diàleg interreligiós i intercultural. Un dels seus principis era la correlació ontològica entre veritat i bondat, saviesa i amor: afirmava que una cosa no es pot tenir sense l’altre. Dit d’una altra manera, la veritat no pot ser sense bondat.

La terra –  la pedra – conté la memòria històrica des de l’inici dels temps. Diàleg amb tres savis són tres megàlits de pedra seca del lloc en cohesió amb el paratge del poble vell de Gósol. Aquí, la pedra, ens fa de guia per la recuperació de la fe, indispensable per l’acte de la trobada, pel diàleg. En paraules de Raimon Panikkar², “el veritable diàleg ens allibera de la fragmentació humana, […] és la recerca comuna de la finalitat humana i la cooperació a l’acompliment del destí mateix de l’univers”. El do del diàleg autèntic és que ens permet sortir de nosaltres mateixos i confiar en l’altre: entrar en el misteri que és la vida i prendre-hi part.

¹ El llibre del gentil e dels tres savis, Llull, Ramon. Edició crítica d’Antoni Bonner. Ed L’abadia de Montserrat, 2015, Barcelona.

² Diàleg intercultural i interreligiós, Panikkar, Raimon. Edició Milena Carrara. Ed. Fragmenta, 2014, Barcelona.

Amb l’ajuda i suport de Gabor Bouman Casas.