Què fa brotar la llavor?

2025

Exposició a la Canònica de Santa Maria de Vilabertran
En el marc del Festival Terrer

Deixar l’última garba al camp per les formigues i els ocells, penjar una trena de blat a la finestra per afavorir la sort dels cultius, o elaborar estructures octaèdriques de himmeli, típiques dels països nòrdics, com auguri de prosperitat; són petits llaços d’un patrimoni que manté la circularitat dels temps i els símbols de l’agricultura tradicional front la concepció materialista ascendent, cega davant la màgia del germinar d’una llavor, que viu només en el  món de les coses visibles, significades per com són en si mateixes.

Els cultes agraris assenyalen el lligam devocional d’una civilització amb la seva terra i una manera de viure en cohesió amb la naturalesa; són signe atàvic dels antics cultes als arbres i a les divinitats agràries, que procuraven la renovació de la naturalesa en un vaivé ininterromput; protectores de la fertilitat i, a la vegada, de la vida després de la mort.

El grup de peces que es presenten beuen de l’estudi de l’arca simbòlica que preserva la vida, en substancia i en essència, fins a un nou prosperar. L’arca, com una baia que protegeix les llavors de la intempèrie, salva o guarda les llavors – i la vida sencera – durant el diluvi universal. Aquesta és una història que remunta a les navetes megalítiques de l’Edat de Bronze, i que podem reconèixer en els relats de les tradicions que ens precedeixen: en L’Arca de Noé de l’Antic Testament, que com una matriu preserva la vida al planeta; o en l’epopeia grega de l’Odisea, on la nau se’ns presenta com una metàfora més de l’afany humà per sobreviure.

L’evocació d’aquest món mític ens situa a favor de l’enigma del món; a més a més de cultivar el respecte per la terra que habitem i una actitud ètica, fa ressonar alguna veritat de l’antiga correspondència entre cultura, cultiu, cuidar i honrar.